Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 3 sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels MMD

De Viquilletra
La revisió el 18:17, 30 març 2016 per Dvdgmz (Discussió | contribucions) (Text de reemplaçament - "=Veritat" a "=Sí")

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Paola ha validat aquesta activitat.

Crystal Project highlight yellow.png
Activitat destacada per Paola en l'edició de Viquilletra 2011-12

Activitat de tipus entrevista sobre Robert a l'obra Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, realitzada per MMD del centre Escola Garbí durant el curs 2011-12.


Hem simulat que en Robert és convidat a la ràdio per parlar de la seva vida. Esperem que us agradi !

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Entrevista a en Robert


Entrevistador: Bon dia a tots i totes! Estem aquí des de Ràdio Aloma, on avui farem una entrevista a un dels nostres estimats protagonistes. Benvingut al programa, Robert! Estem al corrent de tota la història i ens agradaria fer-te unes preguntes.

R: Bon dia! Estic encantat d'acompanyar-vos durant el programa d'avui. Primer de tot, vull dir-vos que sóc un gran fan de Ràdio Aloma, l'escolto cada matí sense falta. Moltes felicitats pel programa! Comencem quan volgueu.

E: Estem contents que t'agradi, Robert! Som-hi doncs. Per començar volem preguntar-te sobre la teva mudança temporal aquí a Barcelona, a casa de la teva germana Anna. Quin és el veritable motiu de la teva vinguda?

R: Doncs, sent sincer, el principal motiu és una noia, la Samantha. La vaig conèixer allà fa cinc anys i des del primer moment ens vam enamorar bojament. Ella em trencava tots els esquemes, era especial i diferent, la noia que em completava, la que jo sempre havia somiat. Explicat així sembla una història romàntica i feliç, però us asseguro que no ho va ser per res del món. La Samantha patia de tuberculosi. Ens va arribar la notícia al cap d'un any de començar a estar junts i realment va ser un xoc. Vam ajuntar tots els nostres estalvis, però tot i així no ens arribaven per a pagar el tractament. Vaig buscar mil i una maneres de guanyar més diners, vaig fer tot el possible per salvar-la, però res va servir. La Samantha va morir al cap d'uns dos anys. Va ser el cop més fort que he rebut a la meva vida. L'estimava com mai he estimat a ningú. Com a conseqüència d'això, vaig deixar de treballar i em vaig tancar a casa al meu món. No volia veure ningú ni fer res. Havia perdut el que més estimava. Així vaig passar un any, vivint amb els pocs estalvis que tenia. Estava desesperat, fins i tot vaig pensar en el suïcidi. Llavors vaig decidir que no podia passar la resta de la meva vida tancat d'aquella manera i que havia de remprendre el meu camí i així doncs se'm va acudir la idea de venir a Barcelona, on podria refer la meva vida i canviar d'aires.

E: Quina història més romàntica i alhora trista, Robert. Ens has arribat molt endins. Des de Ràdio Aloma t'acompanyem en el sentiment i et donem ànims. Estem segurs que tots els oients fan el mateix a hores d'ara. Però ara tinc un dubte. Com és que no has explicat res d'això a la teva germana Anna ni a ningú?

R: No volia que ningú sentís llàstima de mi i sobretot no tenia ganes de parlar-ne. Volia el record de la Samantha només per a mi i també necessitava passar pàgina i estar amb gent que no em parlés d'ella. Coneixent la meva germana, sé que, si li ho hagués explicat, això no hagués estat possible.

E: Caram, Robert. Veiem que aquest tema et fa patir i no volem angoixar-te, així que deixarem aquí aquest episodi! Moltes gràcies per la confiança. Ens arriben missatges dels oients i tots coincideixen en que els ha emocionat la teva història. Ens has deixat amb la pell de gallina. Farem una petita pausa per recuperar-nos! Fina ara nois, i sobretot no desconnecteu, que la cosa està interessantíssima! Us esperem aquí a Ràdio Aloma.

(Pausa)

E: I ja som aquí de tornada a Ràdio Aloma on avui gaudim de la presència del nostre estimat Robert a qui estem entrevistant amb molt de gust. En Robert ens estava parlant de la seva estada a Amèrica i ha narrat una romàntica història d'amor que ens ha deixat a tots molt entendrits. No us la perdeu, ja la podeu escoltar online! Seguirem amb les preguntes. Canviant una mica de tema... Després de tants anys a Amèrica, què recordes de Barcelona, Robert? Trobes que han canviat molt les coses des que vas marxar ?

R: He de reconèixer que ja fa anys que no vinc per aquestes terres. Ho tenia tot bastant oblidat i allà a l'altra banda del bassal estava molt centrat en les meves coses: el treball, el dia a dia, passar-m'ho bé... Així que tampoc pensava gaire en Barcelona. Per això, quan vaig arribar i vaig baixar del vaixell em vaig sorprendre molt. El moll ha canviat i hi ha més turistes rondant per aquí. Recordo vagament com eren en si els carrers i edificis i a mesura que ho vaig veient tot, els records em vénen al cap sense poder-ho evitar. De petit el meu pare ja em solia portar a veure les gavines al port. Ens passàvem les tardes observant-les i tirant molles de pa als peixos mentre sèiem a les escales de pedra i el sol es ponia a l'horitzó...

E: Ara que parles del teu pare... com era ell ?

R: Era una persona oberta, extravertida, divertida i que exprimia la vida al màxim. Era un bon home, honest i lleial, però que mai va saber trobar l'amor de la seva vida... La seva mort em va afectar molt i, de fet, això va ser el que em va fer replantejar la meva vida. Vaig voler oblidar-ho, per no passar mals moments, i vaig voler canviar d'aires durant una temporada. Aquesta temporada s'ha allargat fins avui en dia. Vaig voler desconnectar allà a Amèrica, però vaig trobar una bona oferta de treball i finalment m'hi vaig establir. Per la meva mala sort, allà no vaig tenir un final feliç, per dir-ho d'alguna manera.

E: És a dir, que la mort del teu pare és l'origen de per què vas marxar a Amèrica. Estimats oients continuem en directe a Ràdio Aloma, on l'entrevista a Robert està al seu punt de màxim interès! Ens arriben missatges de l'audiència demanant que ens parlis més sobre els teus records de Barcelona. Així doncs, continuem, parla'ns una mica més de la teva ciutat natal.

R: D'acord. Si és el que vol l'audiència... Durant el trajecte en taxi pel port vaig poder veure per la finestreta Collserola i el Tibidabo, que són els llocs més especials per a mi. Allà dalt vaig conèixer a qui avui segueix sent el meu millor amic, el Gerard. És un bon noi, i de tant en tant, quan podem, l'Anna i jo l'anem a veure a casa seva, a Manresa. Tornant a Collserola... És un lloc màgic per a mi, perfecte per desconnectar i contemplar l'enormitat i bellesa de la meva ciutat. Estant allà no cal dir perquè la capital de Catalunya és una de les ciutats més visitades. És simplement meravellosa! És un indret molt especial que m'aporta molts records.

E: Veiem que ets una persona molt sensible i amant del teu entorn. L'audiència ens demana que especifiquis més el per què de la teva mudança a Amèrica, què més ens en podries dir?

R: Doncs com ja he dit abans, el principal motiu va ser la mort del meu pare, que em va fer voler canviar d'aires. Vaig fer un viatge a Amèrica, on preveia quedar-m'hi durant un mes. Allà em va sorgir una feina i finalment m'hi vaig instal•lar. Amèrica sempre m'ha obert les seves portes.

E: Interessant... I què ens podries dir de la teva relació amb Aloma?

R: De moment no puc dir que siguem parella. Hi ha alguna cosa entre nosaltres però ara per ara definiria la nostra relació com a una amistat que està evolucionant cap a alguna cosa més. De totes maneres no vull donar falsa informació ni falses esperances. No tenim cap mena de compromís, els dos som lliures de fer el que volem.

E: Ja ho suposàvem... Corre el rumor que ets tot un seductor! Però les preguntes d'aquest caire les deixem per un altre dia, que se'ns acaba el temps i ens queda una última pregunta encara! Què opines de la relació entre la teva germana Anna i en Joan?

R: La veritat és que no sé gaires coses sobre la seva relació però pel que veig estan força units, tot i que a vegades hi hagi moments de tensió. Crec que fan bona parella i estaran junts molt de temps!

E: Moltes gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'avui! Ens ha encantat la teva companyia i ens has fet passar una molt bona estona. Sobretot et voldríem agrair la teva sinceritat i transparència al llarg de l'entrevista. Ja saps que estas sempre benvingut al programa, Robert. Que passis un molt bon dia i esperem tornar-te a tenir per aquí aviat!

R: Gràcies a vosaltres per la vostra amabilitat i per haver-me convidat un programa. Estic molt content d'haver estat avui aquí!





Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat 3 sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels MMD

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.