Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels The great team

De Viquilletra
La revisió el 19:19, 25 març 2013 per The great team (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Activitat sobre activitat |Grup=The great team |Centre=Pasqual Calbó i Caldés |Curs=2012-13 |Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo |Basada...».)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus resposta carta sobre Alba a l'obra Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, realitzada per The great team del centre Pasqual Calbó i Caldés durant el curs 2012-13

Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup '.


Hem escrit la resposta a la carta que va escriure en Dídac per l'Alba.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Benaura, 5 de Març de 2020

Estimat Dídac, Espero que estiguis bé, després de tot el que ha passat, rebre la noticia de la teva mort seria massa dur. M’alegra molt saber que m’estimes tant, perquè jo també em sento atret per tu. Els nostres moments són i seran inoblidables, jo també els he recordat molt, ja que han estat els més especials per a mi. Estic molt penedida de haver-te deixat marxar aquell dia d’estiu, la veritat és que quan va succeir la catàstrofe, pensava que seria el nostre final, però ho vam superar estant units. Encara que vam passar alguns mals dies, com per exemple el dia dels objectes voladors, la nostra història és per recordar. Sempre que ho necessitis estaré al teu costat. Jo també et tinc que donar les gràcies per la teva ajuda en el part i en tot moment em vas protegir i vas estar pendent de tot el que necessitava. Has de saber que em vaig plantejar molt el fet de tenir un fill abans de demanar-t’ho, ja que requereix moltes responsabilitats, al principi vaig pensar que seria gairebé impossible mantenir-lo, però després se’m va venir al cap que fer-ho seria la solució per evitar la extinció de la raça humana. Els dos estàvem molt espantats en aquella illa quan ens vam topar amb aquells maleïts homes, buff... vam veure tantes coses, que no m’hagués estranyat gens que ens tornéssim bojos, però com sempre vam seguir lluitant per sobreviure i començar a tenir una vida el més normal possible en la situació en què estàvem. Doncs, les meves últimes paraules d’aquesta carta són per dir-te què jo també t’estimo molt i per agrair-te que et posessis en contacte amb jo, així sabent notícies teves i amb l’esperança de retrobar-nos el més prest possible. T’estima, n’Alba

Petons.