Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 4 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Els Sicaris de Sierra

De Viquilletra
La revisió el 19:17, 8 gen 2013 per Dvdgmz (Discussió | contribucions) (Text replace - "|Activitat premiada=" to "|Validada=No |Validador= |Destacada=No |Destacador= |Activitat premiada=")

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus altra activitat sobre l'obra El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, realitzada per Els Sicaris de Sierra del centre Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch durant el curs 2011-12

Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup Elsmortadels.


Hola a tots, en aquesta tercera i última activitat de la viquilletra, hem replicat una carta que va escriure el Grup “ElsMortadels” de Lestonnac. La carta que va escriure aquet grup era una sèrie de preguntes, que li feien al Tetxu, de com estava... El text que hem redactat és la contestació d'aquet. Conté quasi 600 paraules. Esperem que os agradi.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Doncs si, com has suposat el dia de la mort del meu pare va ser el més difícil per a mi, encara que només va ser el principi d’una vida en que l’únic que l’impulsava a viure era el desig de venjança.

Com que res em lligava enlloc, quan vaig ser suficientment gran per valdre’m per mi sol, vaig començar a recórrer Espanya per trobar alguna pista per venjar-me. Vaig anar des de Catalunya a Galícia, vaig treballar de cambrer, de pintor, de pastisser i fins i tot d’ajudant d’astronauta. Van ser uns anys feliços alhora que tristos ja que res ni ningú em lligava enlloc i per tant era lliure (bo), però també em sentia sol (dolent). Buscant i no deixant de buscar, vaig trobar un home vestit amb passamuntanyes i amb un bony sospitós a la jaqueta, que em va dir que si aconseguia eliminar l’home que havia matat el meu pare, em donaria una bona recompensa econòmica. Com que ell tampoc sabia on vivia l’assassí, em va aconsellar que em fes amic d’en Tetxu, el seu fill, i que per tant em conduiria fins al objectiu. En Tetxu i jo ens vam conèixer a un bar, jo feia veure que m’agradava el grup de música “Led Zèppelin” ja que és el preferit del Tetxu, i així tindríem algun motiu per ser amics. La primera impressió que vaig tenir en veure’l va ser de que era un bon noi, una mica fanàtic del “Led Zèppelin”, bastant descuidat però tot i això em va caure bé. Tot va sortir rodat ja que si em permets dir-ho, en Tetxu era bastant tontet i va caure de quatre potes a la meva trampa. De mica en mica ens vam anar coneixent millor, encara que sempre evitàvem el nostre passat. El pitjor de ser el seu “amic” era quan havia d’anar a escoltar-lo als seus concerts. Però un bon o mal dia (depèn del punt de vista en què ho miris), vaig saber el lloc on vivia el pare d’en Tetxu, vaig agafar la moto i em vaig dirigir cap a ell amb intenció de matar-lo. Eren uns 100 quilòmetres, però no em van fer canviar d’opinió. Quan estava davant l’home que havia capgirat la meva vida, en Tetxu, que misteriosament m’havia seguit, es va oposar a que el matés dient que si el volia matar primer el tindria que matar a ell. Li vaig explicar el que aquella persona m’havia fet, però no va decidir. Finalment, com que la meva amistat era molt bona, vaig decidir deixar de banda la venjança i oblidar. I si la teva preocupació es que li guardi rancor a en Tetxu, tranquil ho oblidaré tot el que ha passat (ara que ja he acabat d’escriure la carta), espero que no em contestis ja que si algú m’ho fa recordar, pot ser que se’m creuin els cables i algun dia surti per les notícies el pare d’en Tetxu amb un tir al cap.

PD: Ets la primera i última persona que li he explicat això, així que espero que no ho expliquis a ningú perquè com ja t’he dit abans algú m’ho podria recordar, i això no volem que passi.

Adéu. Espero que a tu et vagi millor que a mi.